Apunts extrets de la lectura de
Jesús Mestre i Godes (1997),
La vida i la mort dels bons homes, Edicions 62, Barcelona, 2000
Totes les imatges d'aquesta entrada extretes d'internet
Origen del catarisme: Maniqueisme (Mani, nat a Babilònia el 216), en el context d'interpretacions heterodoxes del cristianisme, alteracions de la doctrina: "separats"=heretges.
Creences maniq.: Sistema dualista (llum, bé, Pare) Vs (tenebres, mal, Satanàs)
Mani empresonat. Deixebles fugen cap a Occident i cap a la Xina.
Catarisme és fill del maniqueisme, essències cristianes. Anne Brenon: "
forma arcaïtzant del cristianisme, però amb una visió dualista, i organitzat en esglésies independents, seguint el model del primer crsitianisme".
Noms que prenen: bogomils (amics de Déu), katharer (purs), albigesos (els d'Albi), bons homes (a occident), etc.
 |
| Expansió del maniqueisme 300-500 dC |
Any 1000 sacerdot Cosmas escriu: "
posen en pràctica una existència d'humilitat i penitència, revestits de roba senzilla, alimentats frugalment, amb una vida marcada pel caminar incessant i la mendicitat".
Seguint el rastre de les fogueres documentades on el cremaven, se sap que n'hi hagué a Bulgària, Lièja, Colònia, Nord de França, Països Baixos, Occitània.
El Concili de Tours (1163), presidit pel Papa Alexandre III, adverteix: "
Una condemnable heretgia s'ha aixecat al país de Tolosa, des d'on ha arribat fins a Gascunya, infectant un gran nombre de persones".
Al Llenguadoc no es troben fogueres al moment: càtars gaudien simpatia de la societat, i els senyors locals els deixaven fer.
1165 Col·loqui càtars-catòlics a Lombers (al sud d'Albí). No s'entenen; per catòlics càtars són heretges perquè rebutgen Antic Testament (obra de Satanàs).
1167 Concili càtar a Sant Fèlix de Lauraguès: Formació de tres bisbats càtars, Tolosa, Carcassona, Ager. Diverses esglésies càtares, sempre independents entre elles, no com "l'església dels llops", centrada a Roma.
1209 Irrupció de la croada contra els càtars occitans. Abans el catarisme s'organitza sense grans entrebancs.
 |
| Representació Perfectes |
Doctrina: "Llibre dels dos principis". Dualisme: Déu és bo, però no totpoderós, i s'enfronta a Satanàs eternament. Déu crea el bé i els àngels, Satanàs crea el mal i el món (a on no hi ha res de bo).
Assumpció cristiana i evangèlica (es segueix Jesús i l'Apòstol Pau). No l'Antic Testament.
Càtar viu al món per fer penitència; concebut àngel, ha trencat amb Déu anant a la Terra. Amb la mort, ànima alliberada: al cel o a transmigrar. Celibat: sexe representa submissió al món. Menjar: prohibit tot el procedent de la generació (pecaminosa), és a dir carn, formatge, ous, llet, res de res. Sí peix, perquè no el creien generat sinó producte de l'aigua. Dl, dj i dv en dejú, només pa i aigua. Prohibit matar i prohibit jurar. Cases càtares, presidides per ancià. Bíblia càtara: els 4 evangelis, llibre dels fets i les epístoles de Pau. Perfectes són com els sacerdots, també ho poden ser les dones. Van en parelles predicant, passant casa per casa, presentant-se com a cristians (no sé a qui em recorden...). Per ser Perfecte reben el "consolament", també donat als moribunds. "Melhorament", "aparelhament".
La
societat occitana on es desenvolupa el catarisme: Amb desintegració imperi carolingi, comtats feudals. Romànic, Sant Serni de Tolosa, frivolitats amb el maó. Finals s.XI territori comtats estabilitzat, nobles ja no es maten per engrandir-los; així creix població; creix agriculura; creix ramaderia; creixen burgs; creix artesans; creix comerç. Dinamisme urbà avançat al seu temps. Finals s.XII hi ha un milió d'occitans, la burgesia de Tolosa és capaç de generar un contrapoder al comte de Tolosa, cosa que significa més llibertat. Tolosa és el principal comtat occità, com Barcelona ho era dels comtats catalans. Llengua occitana gran prestigi, trobadors. Es diu que el Dant, inicialment, s'havia plantejat escriure la
Divina Comèdia en oocità. La croada contra els càtars acabarà amb aquest "progrés".
 |
| Occitània i corona catalanoaragonesa el 1213 |
Relació
Senyors del Llenguadoc-Catarisme: el poder és inestable, depèn guerres i casaments.
Casa de Tolosa: Ramon V; Ramon VI (convidat sense èxit a fer neteja de càtars; ell no ho era, però havia de defensar el seu territori); Ramon VII ("la gran esperança occitana").
Casa dels Trencavell (vescomtes d'Albí, Besiers i Carcassona): Roger II, Ramon Roger, Ramon Trencavell II (exiliat a la cort de Jaume I, lligams cases de Barcelona i Carcassona).
Casa dels Foix: Ramon Roger casat Felipa (aquesta sí que és càtara, igual que les germanes del comte); Roger Bernat II casat Ermessenda de Castellbò (catalana, i també càtara com la seva sogra). Són les "dames de Foix". Vassalls: fossin càtars o no (molts ho eren), petita noblesa també s'oposà a la croada, havien de defensar el seu territori.
Dins del comtat de Foix: Mirepoix, considerat centre de l'heretgia. Tots els cavallers ho són. Pere Roger de Mirepoix (1207 rebé el consolament) fou gran sostenidor dels bons homes. Establí el seu propi centre càtar a Montsegur. I el seu fill homònim serà el cap de la resistència a Montsegur.
Esclarmonda de Foix, en volguer intervenir en col·loqui entre catòlics-càtars, és interrompuda per abat catòlic: "
Senyora, aneu a filar amb la vostra filosa, no us pertoca a vós prendre la paraula en aquestes discusions". (Influència de les dones nobles).
A Occitània tres bisbats càtars: Albí, Tolosa i Carcassona (del qual Foix i Montsegur en formaven part). "Cases càtares".
1231 La Inquisició és instaurada a tot l'horitzó catòlic.
1232 Bisbe de Tolosa, Gilabert, fa Montsegur centre administratiu del catarisme.
1242 Degollament d'inquisidors, per part de càtars que venien de Montsegur (amb destrals)
Castell de Rocafixada (on hauria de finalitzar la primera etapa si tot va bé): Se'n desconeixen els senyors. Era residència i fortalesa per controlar el camí de Foix cap a l'est. Cap protagonisme en la història càtara.
 |
| Càtars expulsats de Carcassona |
L'Església catòlica contra els càtars:
1163 Sermó contra els càtars, 1190 Suma Quadripartita
1198 Papa Innocenci III. Obsessionat per heretgia al llenguadoc. Se'n adona que senyors i bisbes occitans fan el ronso a l'hora de combatre-la. Fa dels monjos cistercencs els seus col·laboradors, fent que facin competència als Perfectes càtars; però el poble passa bastant dels cistercencs (vesteixen com els Senyors), que acaben tirant la tovallola. Domènec de Guzmán, de Castella, els substitueix anant de pobre per Occitània, també sense gaire èxit. El Papa se'n comença a cansar i vol accions més resolutives.
15 gener 1208 algun cavaller tolosà pela el cistercenc Pere de Castellnou. Ja té excusa! Cap a la
Croada! Li sua que Occitània sigui territori cristià i que els seus Senyors siguin catòlics. El que mouen les croades no són realment la fe, sinó les ganes de botí dels que s'hi apunten.
Inicialment el rei de França (una França en aquell moment llunyana, ocupant només el nord de l'actual territori) se'n desentén, massa ocupat fent la guerra als anglesos.
Croada s'inicia per Sant Joan de 1209, baixant pel Roine entre 20.000 i 50.000 soldats. Significarà la debastació de la societat occitana, però no encara dels bons homes. Molts cremaran a les fogueres.
14 Juliol a
Montpeller; 22 juliol a
Besiers (20.000 morts a cops d'espasa: catòlics o heretges? Arnau Amalric:"
Mateu-los a tots, ja Déu reconeixerà els seus..."); agost
Carcassona (Pere I de Catalunya-Aragó apareix en escena demanant respecte; aquí no destrucció ni carnisseria, sí molt de botí; Ramon Roger Trencavell és fet pres).
Tardor 1209 el francès Simó de Montfort esdevé cap de la Croada.
1210-1212 Culmina ocupació del llenguadoc. S'elimina noblesa local i es substitueix per francesa. Però no poden amb Tolosa ni amb el castell de Foix (sí arrasen el burg).
1213 Pere I: "
Ep, Innocenci, que en Simó s'està passant!". Comte de Tolosa demana vassallatge al rei Pere. Suposarà enfrontament directe Croada Vs forces corona d'Aragó.
Batalla de Muret: Tolosans, els Foix i Pere I encerclen Muret (en poder dels croats); Simó de Montfort hi acudeix per defensar-la. Forces catalano-occitanes més nombroses, però cap estratègia coherent, Pere I es fa el gallet i no es queda a la rereguarda, mor a la batalla.
 |
| Pere I al rotlle genealògic de Poblet |
Recordo haver llegit (fora bibliografia citada): [després de la derrota, els nobles catalans deixaran com a penyora a Simó de Montfort el fill i hereu de Pere I, el futur
rei Jaume I, que en aquell moment té només cinc anys; el rei en Jaume explica a la seva crònica que el seu progenitor ni pogué aguantar-se dret durant la missa prèvia a la batalla, després de tota la nit de festa amb una bagassa (mai se sap on és el límit de la veritat, però la història és xula); es diu que aquesta dura experiència infantil, segrestat a ca l'enemic, forjà a Jaume el caràcter necessari per esdevenir "el conqueridor"; potser una anàlisi més real és que a partir d'aquell moment el poder francès quedà molt consolidat a terres occitanes, i que l'expansió catalana s'hauria de reconduir cap al sud, cap a terres sarraïnes, renunciant al "somni occità" del seu avi (Alfons el Cast); no li sortiria gens malament, Jaume I fundaria els regnes de Mallorca i València]
 |
| Retrat coetani de Jaume I |
1218 Revifalla occitana a Tolosa. Esperança càtara. 1221 Recuperació Montreal. 1224 Recuperació Carcassona. Ramon Roger de Foix + Ramon VII. "Feliços anys vint occitans". Revifalla del catarisme.
Però ara sí: el poderós rei de França pren el timó de la croada. 1229 tota occitània haurà caigut sota domini francès. Càtars esdevenen clandestins, Inquisició episcopal en marxa.
Càtars es refugien a Montsegur, que resistirà fins al 1244. 1242 càtars fan incursió a Avinyonet per pelar inquisidors.
1255 Rendició de Queribús, fi de la Croada.
Castell de Montsegur: "mena de capital religiosa i política de la secta". Pertanyent a Esclarmonda de Foix?
S'ha venut com a temple maniqueu, per simbologia solar [en no sé quin solstici un raig de sol travessa dues finestres aliniades]. Alerta!: ruïnes actuals van ser aixecades per Guiu de Lévis s.XIII
1232 Bisbe càtar de Tolosa hi estableix Església dels Bons Homes (darrer refugi). 1207m sobre el nivell del mar, burg adossat. Fets d'Avinyonet excusa per eliminar Montsegur.
1243 Inici del setge per part de 10.000 homes (hi ha bascos escaladors contractats). Dins s'hi refugien entre 400-500 persones. Evacuació del tresor de Montsegur?? Misteri.
1 de març 1244 es pacta rendició: defensors tenen 15 dies per organitzar-se, obtindran el perdó sempre que abjurin de la seva fe, presentant-se davant la inquisició (tranquils, sereu castigats amb penes lleugeres), castell per al rei de França i a l'Església, els que no vulguin abjurar, a la foguera.
Uns 200 càtars no acceptaran convertint-se: 16 de març de 1244 Gran foguera de Montsegur, a l'esplenada de sota el castell.
 |
| Inquisició |
Càtars a Catalunya:
a.N'hi hagué? El fet és que també hi havia inquisició: Ramon de Penyafort, conseller de Jaume I, no en perdonava ni una, d'heretgia. A la Val d'Aran (integrada al Principat el 1389) sí hi hagué bisbe càtar.
Arnau, vescomte de Castellbò (on s'hi feien ritus càtars), contaminat! La seva germana Ermessanda, casada amb Ramon Bernat de Foix, era una de les "Dames de Foix". Tots dos foren, un cop morts, exhumats i cremats; l'inquisidor que ho ordenà fou assassinat pels vilatans de Castellbò (a l'esquerra de la Seu al mapa) per haver condemnat els seus Senyors. Que d'altra banda, eren enemics del Bisbe d'Urgell per conflictes territorials.
A Josa (a tocar de Gósol), Ramon de Josa i el seu fill Guillem Ramon de Josa simulen ser bons catòlics, però de sotamà són amics dels càtars.
No gaires notícies més: el fet és que la Corona d'Aragó era molt més cohesionada que Occitània, i sota el poder d'un rei, que vetllava per l'ordre en el seu territori.
b.Com influí l'èxode vingut de la descomposta Occitània? La veritat és que els càtars fugiren més cap a Llombardia (a l'actual Itàlia), més segur, que cap a Catalunya, a on malgrat això sí que hi hagué nobles i burgesos simpatitzants amb la causa càtara. L'aventura de Belibaste.
