3

S'arriba de seguida al castell. Ruïnes i molt de vertigen, alerta! Colla de Barcelona que ha d'arribar a la Gîte d'Étape segur que són aquests que pugen i que sento parlar català. Tres pares amb cinc o sis nens que no paren quiets; al llinar del precipici, per posar-se histèric.
Encara deambulo una mica més pel poble i finalment decideixo muntar-me el sopar a l'alberg. L'home m'ha deixat una taula i uns bancs al costat de la tenda. Mitja baguette amb tonyina i sardines pel sopar, l'altre mitja per demà. Mato poma i taronja pendents. Els nanos catalans juguen amb el petit gos imei. "A veure si us fotrà una queixalada...". Els cavalls del petit tancat mengen i de tant en tant es posen a córrer d'un cantó a l'altre; quina canya d'animal.
Es fa fosc aviat; cap a la tenda. Això és per dos? Em sembla ser dins d'un taüt. Comença a bufar fort el vent, i a ploure. Merda. No hi ha manera d'agafar ni la posició ni el son.

ETAPA 2: Rocafixada-Montferrier-Montsegur (3+1,5 hores)
Dijous, 5 d'agost de 2010

Havent dormit poc i malament em desperto adonant-me'n que no he dormit sol. Una aranyota insolent es mostra a la reixeta de ventilació de la tenda. Sort que no la vaig veure ahir, perquè no hauria parat fins a occir-la. A fora plou, a veure si no podré sortir...La tenda és collonuda, no ha entrat ni una sola gota, i Déu n'hi do els embats de vent que ha resistit. Començo a esmorzar a tres quarts de vuit, torrades, melmelada, chocolat,...a fora segueix plovent. Intercanvi de paraules amb els catalans mentre esperem la informació meteorològica a la televisió. Quina decepció que ens dóna; els nostres Molina, Mauri i companyia són insuperables.
Em poso a llegir "La guía del astronomo aficionado" per fer temps, a la taula on còmodament he esmorzat. Passa una hora i me'n adono que tothom ha marxat menys jo. El cel continua negre però ja no plou. Recullo la tenda tota mullada, infestada d'una mena d'insectes que a l'escola en dèiem "cortapichas"; trobaran la mort dins la funda, no tinc temps a perdre. Em poso en marxa que són les onze tocades.
Primer camins de carro. Ràpidament un tros de carretera, on avanço una família encapelinada, per de seguida entrar dins el bosc. Inici d'un calvari: les quatre hores que em queden de camí seran la major part de senders inundats pel fang. Poc a poc, txep-txep, que me la foto!!, més txep-txep,...per sort acabaré el dia sencer sense haver caigut.

Montferrier

 No m'aturo cap vegada, malgrat que el cos m'ho demana. Com que el camí és una merda i no hi ha bons llocs per parar, vaig tirant un tram rere l'altre; fins que una parella de francesos (ell parla un català après digne d'exemple) m'informen que puc arribar a Montferrier abans de dinar. Se'm fa pesat però finalment hi arribo. Com a Rocafixada, cap banc per seure. Dino assegut a la vorera davant l'església del poble. I bec aigua, que fa molta estona que no en bevia. Compro dos plàtans i una xocolatina per acabar d'omplir la panxa. Abans d'una hora reprenc la marxa. I definitivament, quina merda d'etapa: més txep-txep per mig de boscos solitaris.
De cop veig amb gran alegria el castell de Montsegur, hi sóc a prop! Més fang i la picada d'una ortiga, puta! Passo per davant la cèlebre esplanada de la foguera, on van socarrimar dos-cents càtars, i decideixo que pujaré al castell demà a primera hora. Baixo al poble que són dos quarts de cinc. De seguida trobo la gîte d'étape, enmig de molts turistes visitant l'indret; dotze euros per passar la nit. Desplego la tenda perquè s'assequi (hi ha cortapitxes que encara cuegen), em dutxo i vaig a comprar queviures per sopar i per demà. Ara sí que noto que tinc les cames rebentades; però vaig fins al museu arqueològic d'estar per casa que el poble té sobre el castell. Vídeo i maquetes molt interessants, un parell d'esquelets; bona prèvia per demà. Cansat, torno a l'alberg per escriure aquestes línies envoltat de llibres vells i aquella olor tant interessant que fan.

Gîte d'étape Lou Sirret, Montsegur, 5-VIII-10