Pròleg 1: Una manera de viatjar

Fent camí

Tot comença amb la lectura d'un reportatge: la proposta de fer el turístic camí dels Bons Homes en el sentit original, de nord a sud. Vaig retallar les pàgines i no sé quants anys les he tingut guardades a la carpeta, esperant el seu moment.
Si bé es pot fer a peu, a cavall o en bicicleta, en aquest cas sempre havia imaginat fer aquesta ruta caminant, no sé ben bé per què. Els estius de 2003 i 2004 vaig fer el camí de Santiago en bicicleta; el primer any des de Roncesvalles, seguint el camí francès, i el segon des de Sevilla, per la ruta de la Plata. Tota una descoberta de la mà dels companys de la universitat: en Joan Capdevila, en Sergi Fontanals i en Josep Solé. El 2006 la bicicleta es va canviar per la "Rauxa", una canoa inflable a rems amb la qual amb el Joan vam navegar bona part del riu Ebre, des del seu naixement a Fontibre (Cantàbria) fins al Delta. Dos anys més tard vam tornar a prendre les bicicletes per fer la volta a l'illa de Cuba.
Així, potser és que he de provar l'anar a peu. El record dels "peregrinos" de Sant Jaume no és gaire bo: coixos patint i maldant per arribar com fos a la capital gallega, mentre nosaltres els saludàvem des de dalt la veloç bicicleta.
No sé si aquest tipus de viatges es poden arribar a qualificar d'aventura: amb calers a la butxaca poques coses poden no resoldre's, i no te'n vas a cap indret on hi hagi guerra o a on una bèstia se't pugui empassar sencer. En tot cas, vas fent camí sense saber del tot a on dormiràs la nit següent, si bé sempre hi ha una fita a assolir i una ruta a seguir. Ruta que persegueix un interès cultural, a més de posar a prova les teves capacitats físiques; així, el plaer de visitar i conèixer es converteix també en un repte esportiu. Un còctel meravellós.
Perquè mai saps el que t'espera, i et passen tantes coses que el temps s'eixampla: el que vas fer fa tres dies sembla que ho hagis fet fa tres setmanes. Perquè portar el cos al límit converteix en plaers indescriptibles coses que en la vida quotidiana poc ho són: beure un glop d'aigua fresca, asseure's quan tens les cames rebentades, veure que recuperes quan no pensaves fer-ho. Perquè mentre hi ets, ets un altre, ni recordes què tenies entre mans al despatx; et despertes a les 7:00 ple de força i amb tot un dia per davant, mentre que quan has d'anar a treballar a les 8:00 encara supliques cinc minuts més al despertador.
I aquesta vegada sol. No era una premissa, però les circumstàncies m'hi han anat conduint fins a no poder-m'ho imaginar d'altra manera. N'hi ha que et compadeixen. N'hi ha que et diuen que ets un valent. Em fa por? Potser una miqueta...bah! No! S'ha convertit en un repte? Molt!
Doncs ja ho tinc, endavant. Miro horaris de trens i fixo data de sortida: principis d'agost i feiner, el dimarts 3. Llegeixo informacions al web i declino comprar "el llibre", va al revés de com ho faré i no explica res de nou. Mato un concurs amb Àmbit i quatre coses al despatx de Terrassa, l'Arnau cosí m'anuncia encàrrecs per al setembre. Acabo el juliol dedicant dos dies a llegir un llibre sobre els càtars, per posar-me en aquest context medieval que evoca el camí dels Bons Homes.