Aquest blog recull la transcripció de les notes escrites tot fent el camí dels Bons Homes, durant aquest a punt d'acabar estiu de 2010. Això d'escriure notes de viatge ho he vist fer a molta gent, i jo mateix també ho havia fet més d'un cop. Mai, però, completant el relat de l'experiència sencera. Aquesta vegada, anant sol, era més fàcil: quan al lloc on era ja no hi havia res més a fer, a pensar i a escriure. I tot i amb això, encara ho he hagut de completar en arribar a casa (i el que m'ha costat!). Òbviament, en fer públiques aquestes notes a internet hi he aplicat censura, i perquè no dir-ho, en algun moment hi puc haver posat més pa que formatge.
La redacció és espontània, sense massa correccions i sovint en forma d'apunts; així, no sé si llegir-la serà una tasca feixuga per al lector aliè. En tot cas, serà per a mi un retrat del que era o vaig ser aquell estiu de 2010.

1

ETAPA 0: Cerdanyola-Foix (0 hores)
Dimarts, 3 d'agost de 2010

8:43 Cerdanyola Universitat - Sant Andreu Arenal 9:01
9:31 Sant Andreu Arenal - La Tor de Querol 12:38
13:21 La Tor de Querol - Foix ~15:00

Tot el trajecte per territori català al costat de dues germanes franceses amb el nadó d'una d'elles. Laia, com la meva fillola. De sis mesos, és com una joguina riallera que fa somriure tot el vagó. Ara bé, també cal canviar-li els bolquers! Però les dues germanes s'ho passen pipa. El viatge passa ràpid repassant números que tinc endarrerits d'el Temps. Dino amb il·lusió l'entrepà de truita que m'he fet al Ter francès, després d'haver fet transbord a la Tor de Querol. A les tres de la tarda ja sóc a Foix i instal·lat a l'alberg Léo Lagrange, 20 euros, i només la nit.
Castell de Foix (foto extreta de Google)
 Són les quatre, tota una tarda per vagarejar sense el pes de la motxil·la. Em permeto el luxe de no agafar la càmera de fer fotos; les imatges, a la meva memòria. Pujo a l'imponent castell, com fet expressament per una pel·lícula. Tres torres, la rodona la més recent, del XIV. Expliquen el que et poden dir a un castell: com anaven armats, com vivien,etc. res d'especial. Però el castell és molt xulo, això sí, i domina tots els seus entorns.
Úlitm passeig per la vila i a quarts de set torno a l'alberg. Planejo tema menjar: soparé fort. Torno a sortir, ara amb màniga llarga (un autèntic plaer en ple mes d'agost). Continuo descobrint racons fins que trobo un lloc que m'agrada menjar. Per cinc euros m'afarto amb un entrepà gegant de dues hamburgeses. Tip, vaig fins a buscar l'inici del camí, per guanyar temps per demà. L'inici serà dur, pujada fortíssima. I un cartell que indica "Roquefixade 6h". Cony! Preveia començar fluixet amb una etapa que imaginava de quatre hores; caldrà anar a dormir d'hora.
Però estic ple i continuo passejant. M'animo a acostar-me al teatre muntat a l'aire lliure que he vist des del castell. Hi fan l'espectacle que havia vist anunciat de "Les explorateurs du Temps". Amb la sensació que em fico a "Port Aventura", decideixo quedar-m'hi. I resulta valdre molt la pena: espectacle musical amb cavalls i genets fent malabarismes, més de dos-cents figurants (segons m'informa el prospecte), narració de la història del comtat. Des de la persecució dels càtars fins a la Segona Guerra Mundial, fent un parell d'incursions, amb la màquina del temps dels protagonistes, a la Prehistòria i al futur. L'espectacle també combina focs artificials amb projeccions de llum als murs del castell. Penso que algú pot flipar molt si arriba ara per carretera a Foix i veu el castell tenyit per la bandera nazi (quan s'arriba a l'escena de la guerra mundial). Fet i fumut dura tres hores. Em fico al llit que ja són la una.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada