2

ETAPA 1: Foix-Rocafixada (unes 4 hores)
Dimecres, 4 d'agost de 2010

Em desperto a les 7:50, deu minuts abans que soni el despertador. Núvol però no plou; perfecte. Som-hi. Tot a punt, marxo de l'alberg, compro une baguette i faig un café au lait en una cafeteria. Llegeixo que dues famílies han quedat mutilades per l'accident d'un camió a l'autopista. Després d'una hora de caminar prevesc menjar-me l'entrepà que ahir no vaig consumir.
Inici duríssim, amunt amunt, pels volts de les nou. Bé, esquena i cames responen. I tots els mals han desaparegut, devien ser els nervis. Aviat deixo enrere la vila de Foix per un sender que passa per un bosc espès. De tant en tant s'obre una clariana, sempre en forta pendent, per on hi pastura algun cavall. Obro i tanco tanques per al bestiar. Quants llimacs! Sembla que arribo a dalt del pog, s'obren prats amb vaques. Mas abandonat, morbo d'entrar-hi, però no puc: ple d'ortigues. Espurneja. I suo de l'esforç. Oberta la gana, aigua i mig entrepà. Segueixo per la carena, valls s'obren sota meu, boira, ambient místic; m'encanta.
Sender es transforma en pista, que comença a baixar tots els metres que abans he pujat. Camí es torna a fer petit. Unes iaies em saluden. Surt alguna mossegada de sol. Ara no són llimacs, ara són centpeus els que ocupen nombrosament el sender. Trobada amb un tractor que feineja. Segona aturada: m'acabo l'entrepà i més aigua. Vaig bé, i estic content.
Començo a passar per explotacions ramaderes, sento algun lladruc. Si m'apareix un gos em cagaré en tot i en sa puta mare. Em fan pànic. Surt el sol, i comença a apretar la calor. Arribo a Leyabac, i de lluny ja albiro el que ha de ser el castell de Rocafixada, sobre una roca monstruosa i espectacular (sublim?). Ara sí apareix el gos desafiador, sort que de seguida apareix també l'amo.
Arribo a Rocafixada que falten pocs minuts per la una. Perfecte. Dues gîtes d'étape, una al bell mig del poble (27 euros nit+esmorzar) i l'altre un quilòmetre més avall, l'anunciat Relais des pogs. M'arrisco a baixar-hi. Em rep un home simpàtic, que no porta massa el tema (la mestressa és qui talla el bacallà) però que per poc menys de 40 euros ja farem. Un moment, poc menys quan és? Apareix la mestressa, no tant simpàtica, i anuncia que dormitori i habitacions són plens. Cagumlaputa, després d'haver fet un quilòmetre que de retorn serà de pujada. Però té una altra oferta, ja que veu que porto tenda: no em cobra res per acampar al jardí i per 17 euros em farà avui un bon dinar i l'esmorzar de demà, podent utilitzar a més dutxes i lavabos. Perfecte. I a canvi que també faci de traductor d'un grup de Barcelona que han d'arribar aquesta nit i no parlen francès.
Després de l'esforç, ben brut i sense dutxar-me, em foto les botes per dinar: una amanida amb un paté fet a la casa, molta carn de no sé ben bé què, i una mena de pa de pessic portuguès, tot plegat regat amb vi i entaulat davant una finestra amb vistes a la vall. Rotets i satisfacció.
Monto la tenda. Em dutxo. Buido la motxil·la i cap a les quatre torno cap a Rocafixada, disposat a visitar el castell i el poble. Primer vagarejo pel poble, esperant que el sol afluixi. Visito exposició de fòssils que hi ha la mairie, i m'assec a l'ombra per fullejar revistes i prospectes, apuntar despeses, i escriure aquestes línies.

Plaça de Rocafixada, 4-VIII-10

Rocafixada des del castell