4

Gîte d'étape

Encara vaig fins a l'hotel que gestiona la gîte per assegurar-me que no tanquen i que per tant demà hi podré deixar la motxil·la mentre pugi al castell. En tornar em trobo la família que dorm a dalt i tinc bona però efímera conversa amb un dels pares. Saben perfectament que si sóc català no sóc espanyol, i parlem sobre el camí; em pregunta com és que hi ha tants catalans que el fan. Hi busqueu els orígens?
Per sort obro bé el gas (semblava complicat) i em faig la sopeta de verdures de sobre, pa amb paté i fruita. També he comprat llet i galetes amb trossets de xocolata. Si arribo a saber que era tant fàcil encendre el gas hauria fet pasta. No trigo a anar a dormir, dins del sac en què tant malament hi dormo.

ETAPA 3: Montsegur-Camurac (4,5 hores)
Divendres, 6 d'agost de 2010

Em llevo simultàniament amb els altres ocupants de l'alberg. Esmorzo, no em puc acabar la llet que vaig comprar, ho deixo tot a punt i vaig cap al castell. Mitja horeta de pujada important. A aquesta hora està buit de gent, quin plaer. Al capdavall són quatre parets que s'aguanten dretes, això sí, amb unes vistes impressionants. Ressegueixo el camí per on vaig arribar ahir, però no hi sé veure Rocafixada, que era més del mateix.

Dins del castell de Montsegur

Finalment surto del poble una mica abans de les deu. Canvi de vegetació; això ja és més "pirineus", pel que diria que és pi negre. El camí, però, continua enfangonat. I s'anirà agreujant, sobretot en un tram de baixada infernal, que gairebé baixo esquiant. Per sort no arribo a caure, però no tinc més remei de veure com la massa enganxosa m'engoleix el peu sencer en una ocasió. Tram duríssim, esgotador sobretot psicològicament.
Per fi s'acaba el fanguissar i faig una aturada en l'inici del camí que condueix a les Gorges de la Frau. Esmorzo al costat d'una parella d'excursionistes. Uns dos quilòmetres de camí asfaltat i s'inicia una pujada tremenda, de pedres, entre parets espectaculars. M'imaginava saltants d'aigua i precipicis, però l'engorjat acaba convertint-se en una pista entre muntanyes que s'obren. El bosc és molt poc dens. Arribo a Comus, sense que hi trobi res d'interès, i decideixo fer els dos quilòmetres d'asfalt fins a Camurac, sota el sol de les dues del migdia. Em fico a la gîte d'étape La Marmite, la famosa chez Michel (recomanada a un altre blog i per un genet que he trobat abans d'entrar a les gorges). No fa la nuité, ell només "treballa" amb mitges pensions, per 35 euros. La sap llarga el tio, però d'acord. Ja em va bé tornar a fer un bon àpat. L'home és simpàtic, i em fa veure una cervesa cortesia de la casa abans d'instal·lar-me. A la tertúlia hi ha una vella, una dona que no obre boca, i després arriba una família que va amb un parell de rucs. Tres fills petits i una mare jove i de molt bon veure. Em dutxo i faig una migdiada abans d'acabar-me el tros d'entrepà que em quedava (poc dinar, però no tinc gana). Saludo un trio de catalans que ha arribat. Estic cansadot, però surto a passejar pel poble, fins dalt d'un turó que el guaita, i a la botiga on compro berenar (ara sí se m'ha obert la gana). M'assec davant la Mairie per escriure aquestes línies, tot planyent-me dels repel·lons que tinc als dits.

Camurac, 6-VIII-10