6

No he dinat i la gana comença a fer estralls: em poso de molt mala llet. De fet, he esmorzat tres torrades a primera hora, les galetes que em quedaven a mig camí, i he matat el cuc del dinar amb quatre nous i un crostó de pa. I després de caminar he anat a la piscina... Me'n adono de cop que aquest poble, i de fet, tots els que he passat després del coll d'Ijou, són un cagarrot. Preciosos, sí, de pedra, adaptant els carrers als desnivells,...i els d'avui concretament, molt ben arreglats. Massa. Tot són segones residències i per tant aquí quan no són vacances no hi ha ni una ànima, i ni una puta botiga! Perquè els habitants ocasionals van a comprar a Acs amb un cop de cotxe. Fins i tot per accedir a l'Església has de passar per un jardí privat, on seria el meu dret d'asil? Maleïnt i preguntant-me perquè el sol encara pica tant a quarts de set de la tarda, faig cap al gîte d'étape de la població, l'alternativa al càmping. I hi venen uns entrepans enormes! I la mestressa és encantadora! Ja tinc sopar i esmorzar per demà:  un de pernil salat i un altre de formatge, i tots dos amb enciam i rodanxes de tomàquet (podent degustar el tomàquet sencer, sovint em pregunto si el nostrat pa amb tomàquet és al capdavall tant bon invent...). Omplo la panxa amb el de pernil salat. Que diferents es veuen les coses havent saciat la gana: Orlu és preciós!
De tornada al càmping tinc temps d'orientar a dos grups de catalans que arriben a peu. La reacció dels respectius caps de colla en saber-me català és idèntica: Oh! Parles català! Quina sort! Els indico a tots cap al Relais montaignard. Encara retorno un cop més a la finestra ombrívola, abans de reretornar al càmping a on ja han començat la festa que m'havien advertit, i que tindrà música fins a les dues de la matinada.
M'hi estic fins tard, menjant-me encara un altre entrepà de salsitxa que hi venen, i veient com escullen Miss i Míster càmping 2010.
Abans de gitar-me encara torno un cop més al poble, sota la negra nit i intentant identificar constel·lacions en un cel que sense lluna és un oceà interminable d'estels, incomparable al que mai es pot veure a Cerdanyola.

ETAPA 5: Orlu-Merens (4 hores)
Diumenge, 8 d'agost de 2010

Coll de Joux

A un quart de deu surto del càmping havent desmuntat tot el tinglado i havent dormit malament (he passat fred). Començo amb una pista forestal que enfila i enfila amunt, sense parar. Poca estona després d'haver sortit, un cop escalfat, esmorzo mig entrepà. Finalment assoleixo el cim de la paret que emmurallava la vall de l'Oriège i el camí gira cap al sud. Ben aviat, però, sant-tornem-hi ziga-zaga amunt, ara per una pista més ferèstega per on ja no poden circular cotxes. Escarbats petits. Autopistes de formigues. Bolets enormes esclafats al mig del camí. He vist una llebre?? Avanço parella d'excursionistes. Més escarbatons. Amunt i amunt i no s'acaba, començo a notar fatiga. He de parar. Escarbatot! I finalment el bosc s'obre i apareixo al Coll de Joux (1700m). Déu n'hi do! M'hi acabo l'entrepà quan són les 12:00. Vistes esplèndides. Semblava que havia de començar a baixar cap a Merens, però el camí segueix carenejant una estona. Poca, de seguida cap avall. Tot veient primer Acs i després Merens al fons de la vall. Prats per on no pasturen vaques, florits i plens d'arbustos que punxen. Recupero una pista sota un sol infernal. Sargantanes. Camí de quads (sender doblat amb roderes que no poden ser de tractor encara que ho semblin). Baixa com una mala cosa, tortura per turmells i genolls. Sender s'aprima i arbustos i llagostes saltironejants em fan pessigolles a les cames. Finalment Merens, a on la gîte d'étape és tancada des de fa més d'un any. Càmping? No, massa allunyat del poble. Chambres d'hôtes? D'acord. Em cobraran les ganes? No! Tenen un dortoir xulíssim a les golfes, entre les encavallades de fusta de la coberta, i per 18 euros podré dormir i esmorzar, podent fer ús de la cuina i d'uns banys formidables, a on per primer cop podré penjar el telèfon de la dutxa (no havent d'aguantar-lo amb una mà). Truco a la iaia, que m'ha trucat abans; contenta de sentir-me. M'estiro una estona, avui tinc les cames destrossades. A les 16:00 baixo al poble després de xerrar amb el barbut amo de l'alberg. A l'estació miro trens  per tornar enrere a veure Acs, però desisteixo, massa just de temps. Prenc una taronjada al bar d'una dona molt coixa i escric aquestes línies mentre espero que a dos quarts de sis obrin l'épicerie.

Bar chez Noélle, Merens, 8-VIII-10

Merens a sota