Aquest blog recull la transcripció de les notes escrites tot fent el camí dels Bons Homes, durant aquest a punt d'acabar estiu de 2010. Això d'escriure notes de viatge ho he vist fer a molta gent, i jo mateix també ho havia fet més d'un cop. Mai, però, completant el relat de l'experiència sencera. Aquesta vegada, anant sol, era més fàcil: quan al lloc on era ja no hi havia res més a fer, a pensar i a escriure. I tot i amb això, encara ho he hagut de completar en arribar a casa (i el que m'ha costat!). Òbviament, en fer públiques aquestes notes a internet hi he aplicat censura, i perquè no dir-ho, en algun moment hi puc haver posat més pa que formatge.
La redacció és espontània, sense massa correccions i sovint en forma d'apunts; així, no sé si llegir-la serà una tasca feixuga per al lector aliè. En tot cas, serà per a mi un retrat del que era o vaig ser aquell estiu de 2010.

Pròleg 3: La prèvia

Muda caminar, muda carrer, calçat caminar, sandàlies, el barret de la tieta Montserrat, ulleres de sol, lents de contacte, amb dos recanvis i el líquid que pesa massa. Sabó, crema protectora solar, raspall dents, tovallola petita, sabó de roba, banyador, jaqueta impermeable, fora jersei i fora màniga llarga (massa embalum). Paper de wàter. Mòbil, màquina digital de fotos i documents personals, calers en metàl·lic. Tenda (sí, l'agafo, pesa dos quilos però em donarà molta llibertat), aïllant, sac de dormir, lot, el "catalejo" (allargavistes), el Terbasmin per si m'ofego, Fortasec pel que pugui passar, Ibuprofeno per aguantar mals, tisores, fora farmaciola, ni tirites ni cotó, ja massa coses. Menjar d'emergència, bossa amb fruits secs, tres barretes energètiques (mongetes màgiques) per si de cas. "Guía del astrónomo aficionado", llibret petit, almenys alguna cosa per llegir, llibreteta i bolígraf. Llista completa i tot encabit a la motxil·la. Collons com pesa. He de fer un simulacre: diumenge cap a la Mola des del coll d'Estenalles, carregat com si ja hi fos.
Anotacions en plànol casolà
Agafo paper i escric etapes i llocs per dormir indicats a la web; no trobo cap mapa que m'agradi, agafo DIN-A3 i calco ruta, carreteres i pics importants de l'Atles; hi anoto coses d'interès. Tot a punt.
A bon ritme fins dalt la Mola, motxil·la em va perfecte, aguanto bé el pes. Esmorzo a dalt, canvïo la samarreta tota xopada de suor i baixo. Tot plegat unes dues hores i mitja; he anat follat. Calculo que això és la meitat d'una etapa tipus. Bé, noto cansament però estic bé.
Al vespre acompanyo la mare al port, a on es troba amb els cosins de Mallorca per anar a passar uns dies "al poble", Peralta (Osca). Torno a casa i noto agulletes i punxada a l'esquena, m'espanto. Pomada voltarén al canto, tinc tot el dilluns per recuperar, dimarts marxo sense falta, encara que ho podria posposar si volgués.
Dilluns em fa mal tot; hòstia, el genoll també? Potser són els nervis. Acabo de preparar quatre coses i sí, no hi ha excuses, demà marxo, som-hi!

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)