9.2

ETAPA 9: Bagà-Gòsol (4,5 hores + 1 hora d'error)
Divendres, 13 d'agost de 2010

Sembla que el dia s'aixeca clar després de la tempesta d'ahir. Sóc el primer de baixar a esmorzar (9:00) i no veuré ningú més; els altres clients, identificats ahir tot sopant, encara deuen dormir: una parella internacional i un trio de familiar intergeneracional (àvia, mare i filla). Em penedeixo altre cop de no haver preparat les coses abans, surto tard.
Torno a entrar al Parc Natural, per pista forestal. Gent que paseja. Matrimoni amb gosset amb qui intercanvïo impressions. Va pujant. Casa de colònies. A un trencall em torno a trobar amb dos nois que vaig veure ahir al coll de Pendís; me'n recordo perquè un d'ells portava una samarreta històrica: Els Pets-Calla i Balla!

Sender amunt dins el bosc, molt ben marcat. Es torna a obrir per pistes. Primera parada i taronja. Altre cop sender. Mas abandonat. Pista i primer dels colls que aniré assolint avui: el coll de la Bena. Ciclistes hi reposen. Segueixo pujant. Tinc set però faig patir una mica el meu cos: al coll de la Bauma faré aturada per menjar. Mentre esmorzo al berenador del coll, arriba parella d'avis: "Aquí jo de jove hi he dormit, i quan em vaig despertar m'envoltaven cinc isards!".

Darrer tram inesperat

Vaques. Veig grup d'excursionistes que s'acosten. Reconec una cara: el president de Cerdanyola Decideix. Últimament aquest paio me'l trobo fins a la sopa. M'informa que em queda pujar 3/4 d'hora i després una hora de baixada. Som-hi! Això ha de ser el Pedraforca, tot i que cobert de boira no el puc identificar. Núvols amenaçadors. Coll de Torn, començo a baixar. Inèrcia se'm emporta. Estrany: arribo al fons de la vall i no hi ha poble; un cartell m'indica que Gòsol cap a una direcció que no esperava. Dubto, aquí no hi ha sender clar, només un rierol que puja. Torno a anar avall, alguna cosa hauré de trobar. Per sort matrimoni amb fill petit m'ensenya mapa. M'he fotut pel GR que va cap a Josa, merda! Gòsol és rere aquesta muntanya, i efectivament he de remuntar el rierol. Camí xulo entre saltants d'aigua, trams amb cadenes on agafar-se: altre cop perdre's ha tingut part positiva. Finalment arribo a Font dels Terrers,  a on neix el rierol i a on reprenc el bon camí.
De seguida veig Gòsol i hi arribo. Detall curiós, totes les cases porten nom: cal..., can..., ca la...Segueixo fletxes fins a oficina d'informació. Tancat. A sota hi ha bar i pista poliesportiva. M'hi menjo el segon entrepà amb una coca-cola. Són 3/4 de quatre. El cambrer, molt ben parit, fregeix una sèpia al costat d'on sec, i m'informa que estan de festa major i que l'alberg és 1Km més avall que el poble. M'hi arribo en acabat de dinar. Passo per campament d'escoltes. Em fixo que cap tenda té els vents tensats. Collons, que lluny és l'alberg, i quantes pedres té el camí.
L'encarregat és un hippy endormiscat que ja cuina el sopar. Em vénen ganes de fotr-li crits, com als nanos del bàsquet, perquè espavili. 12 euros només la nit. Fet. Em dutxo i altre cop amunt a Gòsol. Torno enrere, em deixava la navalla suïssa (imprescindible). Hauria de tornar enrere, em deixo la màquina de fotos (no imprescindible, a prendre pel sac!). Vint minuts ben bons. Nens del campament s'avorreixen i ja no saben què fer després de tot el dia; els monitors/caps preparen el seu "botellón" particular un marge més amunt.
Visito punt d'informació, amb exposició sobre Picasso, que va passar uns mesos al poble. Bereno pa amb xocolata (l'última que em quedava) a la plaça major. Compro queviures i pujo fins al castell, dalt d'un turó. Veig de lluny com a la pista on he dinat juguen un apassionant partit de futbol entre veïns; sento els crits d'un públic enfervorat. Fascinants ruïnes de l'església i del que era tot un nucli habitat. Interessant escala d'estructura metàl·lica per pujar al campanar: 4 HEB-200 fan de pilars, però no als extrems sinó lleugerament centrats, en el punt exacte a on la biga que els uneix recull els brancals ascendents; l'arquitecte s'ho va currar.
M'assec al banc i bado una estona davant del paisatge ennuvolat. "Les vacances són vida!", s'asseu al meu costat un pare de família. Quarts de nou, baixo al poble a sopar al pedrís d'una font que he ullat tot pujant al castell. Passa gent, futbolistes que han perdut el partit, "bon profit". Actes de la Festa Major no començaran fins tard. M'acosto fins al "garatge", que fa funcions d'envelat. Joves hi preparen coses. Torno a la Plaça Major, i a l'entrada d'un dels bars ens mirem amb una noia lesionada al peu: "Tu ets la d'ahir?". Prenc Cacaolat i després parlo una estona amb ella, que va amb altra gent. Resulta ser la que talla el bacallà en això del camí dels Bons Homes: porta el fòrum de la web, pinta els senyals del camí. Ho fa tota sola. Em pregunto si amb aquests ulls verds és una descendent de les fetilleres del Pirineu.
Torno cap a l'alberg ja ben fosc, fent ús del lot amb il·lusió; el morbo del bosc de nit, allò dels psicòpates amagats rere els arbres. Enfoco tombes del cementiri, passo pels campaments, a on fan el clàssic "joc de nit". Penso que els podria fotre el "sustu" de la seva vida. L'ensurt me l'enduc jo quan una branca em pentina inesperadament.
Finalment arribo a l'Alberg del Molí; avui sí preparo entrepans per l'endemà, mentre sento que el hippy endormiscat explica que és vegetarià; no podia ser d'altre manera, quina poca sang! Repasso petita biblioteca que tenen, i cap al llit.