8

JORNADA DE DESCANS: Visita a Acs
Dimarts, 10 d'agost de 2010

 a Porta

Bona dormida. No he posat el despertador però cap a les 8:00 ja sóc despert i miro una versió en 3D d'en Garfield. Poc després baixo a esmorzar, i sense cap càrrega, només la màquina de fer fotos a la butxaca, surto a passejar pel poble de Porta. Ràpidament vist, faig el quilòmetre i mig de carretera fins a l'estació, tal i com m'han indicat. Sort que una dona que passeja el gos em corregeix el camí just abans de sortir. El tren no passa fins d'aquí a tres hores! (13:43). Doncs a peu cap a Porté-Puymorens, una mica més amunt. Segueixo pujant per la carretera que ara transcorre entre el barranc i la paret de roca, sense vorals. Moment més perillós del viatge, cotxes van follats i jo avanço corrents quan no en passen, enganxat a la paret. Porté-Puymorens: poblet petit, com Porta també pintoresc. Em retrobo amb "Le Monde" i compro també "L'indépendant catalan", l'únic que tenen del dia. Llàstima que no els queda la "France Football". Amb un refresc els llegeixo a l'ombra. Hi fa fresca, però el sol torra. Després d'una estona, de nou cap a l'estació.

Porté-Puymorens

I finalment, prenc el tren fins a Acs. Costa d'imaginar que a mitja hora llarga a peu tornaria tres dies enrere en el meu periple, al càmping d'Orlu. Compro bitllet d'aller-retour a un revisor que no semblava que ho fos. Acs: s'assembla a Foix, o a Andorra la Vella, potser una mica més petit. Molt turístic (estació d'esquí+aigües termals) però interessant. Primer a dinar: "formule 7,5€", que vol dir entrepà calent, beguda, patates i postres, una magdalena de xocolata boníssima. M'ho menjo tot a la plaça major, davant la Mairie. Passejo tip. Em cremo els dits a una de les nombroses fonts d'aigua calenta que té el poble. N'hi ha nombroses i la mitjana és de 68ºC. Em trobo amb el famós Bassin des Ladres, que no vol dir "lladres" com em pensava, sinó leprosos. L'hospital que hi ha davant en tenia cura: "Hospital de Sant Lluís, fundat el 1260 essent Lluís IX rei de França i Roger Bernat comte de Foix". Fico els peus en aquestes aigües "sulfuroses" que tenen poders curatius. Entro a l'església de Saint Vincent, reformada al sXX però ja datada al s.VI! Hi reso una estona. Cansat i havent-ho vist tot, segueixo fent voltes. L'altre església de la localitat, la de Sant Jérôme de 1609 i alçada pels "penitents blaus", és avui una sala d'exposicions que visito. Pintures a l'oli del pintor que les intenta vendre. Finalment, compro queviures i a les 18:43 de nou 40' de tren cap a Porta. Ha valgut la pena "acomiadar-me" de França abans d'entrar a Catalunya i iniciar la segona meitat de la ruta.

Bassin des ladres

Veig sobre Andorra uns núvols que fan feredat; al matí, res, em tranquilitza l'amo de l'hotel. Passo per l'habitació i vaig a la pizzeria de carretera que vaig ullar ahir. A un grup que també hi sopa hi identifico la Mireia de la Riera i el Huari del Cor de la ciutat (o els seus dobles). Faig una darrera volta per Porta, mentre s'acaba de fer fosc, i torno a l'hotel. No tinc esma per res, ja ho prepararé tot demà al matí. Miro una pel·lícula d'uns nens parisencs que s'escapen a Londres per trobar el pare d'un d'ells. El protagonista està enamorat de la protagonista; s'acaba que s'agafen de la mà. Canvïo al reportatge sobre l'Índia que volia mirar però no duro ni deu minuts, la son em venç.

ETAPA 7: Porta-Portella Blanca-Alberg la Bruna (Bellver) (unes 8 hores)
Dimecres, 11 d'agost de 2010

Cap a la Portella blanca

Pago car no haver-ho preparat tot la nit anterior. Baixo a esmorzar a les 7:00 però no surto fins a quarts de nou. Esmorzant trobo un altre trio de Manresa, el tercer! Coneixen els d'abans d'ahir, i m'informen que un d'ells s'ha retirat a Merens; ja el vaig veure que anava molt atropellat. Aquests tampoc passaran per Besines.
Amunt que avui tocaré el sostre del camí. Durant la primera hora trobo un primer company de ruta pròpiament dit: d'Estrasburg, treballa a Luxemburg com a assessor financer en una auditoria. També noten la crisi. Ell puja a fer el Campcardós, i compartim conversa, a un bon ritme, fins que els nostres camins es separen. Abans, ens trobem immersos en un ramat de vaques, cert perill i la impressió que fan de tant a prop. "Allez les bêtes!" En un moment donat n'hi ha una que fa una cagarada sobre el vedell que li va darrere, que li queda posada una boina de caca.

El paisatge es va obrint i fent cada cop més espectacular. Quins muntanyots! I al fons, la portella blanca, heus ací el seu nom. Primera parada i taronja. Cavalls. Sender es perd tot sovint pels prats, però vaig pel dret. Sóc dalt! Explosió de joia. Faig vídeo del moment. El vent és fred, baixo a esmorzar amb unes vaques que albiro des de dalt. Disperses i en camp obert, no fan por. Em començo a creuar amb excursionistes. Dos homes a cavall, els faig foto. El segon em sona, "Tu ets...[somriu]...el Capità Enciam! L'Oliana Molls!" Li demano disculpes per l'eufòria sobtada. Res, cada dia és igual. Em feliciten pel que faig. "Això! en Pep Parés ets!". Em pregunta per Foix i per l'espectacle dels cavalls. Hi vaig anar. Van fins a la Portella dalt del cavall, déu n'hi do.

El de darrere és l'Oliana Molls

 Segueixo avall, tot xiulant la musiqueta de l'Oliana Molls. Feina per creuar un riu entre més vaques. Em trec bambes i passo descalç? No, ja ho tinc. Un cop passat veig un pont a 10 metres, això em passa per no estar pendent del camí. Baixada pedregosa i llarga fins a Cal Jan de la Llosa, cada vegada trobo més gent. Castell de la llosa des de lluny. Cal Jan és ple de cotxes aparcats; només per això ja no convida a quedar-s'hi, cap a Bellver definitivament, doncs. Són les 14:00 i m'aturo a una ombra per dinar. L'entrepà em fa consumir massa aigua, m'acabo menjant només la poma. Ajudo un passerell a guiar-se amb el seu mapa turístic i ho pago car: a pocs metres perdo el GR en una bifurcació a on hi ha les dues opcions tallades. De seguida deixo de veure les marques, però per la intuïció, la orientació, i el que he vist al mapa del passerell (i també per orgull de no voler tornar enrere), segueixo endavant. Ciclistes m'enganyen, sort que més endavant no faré cas de les seves indicacions. Trobo carretera, i d'aquí altra pista que va avall, la prenc. Merda, s'acaba entre prats i arbustos. Pels meus collons que no torno enrere!  Travesso esbarzers i baixo al fons de la petita vall on m'he ficat, per anar a l'altra vessant. Travesso rierol saltant, m'enfilo amunt: aquell marge de dalt és la carretera? Sí! On putes sóc? Aviat veig cartell: Terme municipal de Prullans. Buf! Vaig avall que hi sóc. Cotxe de Madrid m'acaba d'orientar. Peus em cremen. Mecaguntot: m'adono que fent el saltimbanqui he perdut les ulleres de sol. Topo amb Font Sobirana: alguna cosa bona havia de tenir perdre's! Em refresco a cor què vols i menjo l'entrepà. A Prullans ningú em sap dir a on es repren el GR. Magnífica esglesiola de Sant Esteve. Carretera avall, al costat de la nacional Puigcerdà-la Seu, i finalment l'alberg la Bruna, on faré mitja pensió. Avui m'he fotut molta canya. Dutxa, "no vagis a Bellver". Vistes acollonants sobre la Serra del Cadí. Hi ha piscineta on em banyo els peus, faig estiraments tot baldat.
Esperant per sopar, i tot envoltat de famílies amb nens cridaners, escric aquestes línies.

Alberg la Bruna, 11-VIII-10

Prullans