Epíleg 1: Berga

Plaça de Sant Pere (extr. Google)

Inevitablement he dormit bé, vaig caure rendit. Avui sense despertador, em desperto a quarts de deu. Com estic? Baldat, baldat però res més, camino amb normalitat; quin descans, quina tranquilitat. Un dia per visitar Berga al meu aire, sense presses i amb el deure complert. No em preocupa no trobar autobús avui, si cal m'hi quedo un dia més. Passo de fer fotos. Sóc absolutament lliure!
Surto de l'alberg per fer cap al centre, a on hi ha la parada dels busos que baixen cap a Manresa. A la primera cafeteria que trobo hi esmorzo, un café amb llet i un crosant. Sense motxil·la vaig lleugeríssim, freno la marxa i observo. Locals (en aquest ni la solera, hi van acabar) i pisos buits, d'un eixample fruit d'aquest boom immobiliari que hem viscut aquest darrer tombant de segle; trigarà a agafar vida. A la parada de l'autobús un cartell m'informa que cap a Manresa surt a les 17:35, perfecte! Temps per passar un diumenge coneixent Berga; compro l'Avui que ara és el mateix que el Punt i em dirigeixo a l'oficina de turisme. Obren ara, a les 11, i és també un museu arreglat fa poc; ideal per entrar en situació. Vila reial, capital del carlisme, preindustrialització amb molins d'aigua. Després d'una estona impregnant-me de la història de la ciutat, deixo el museu per iniciar el "tomb per Berga". El guarda m'indica tres llocs on dinar bé i barat (és a dir, que els diumenges també fan menú). Plaça de Sant Pere, escenari principal de la Patum. Original façana de l'ajuntament, tancant un racó. Vídeo-museu de la Patum. El Tabal fa pa-tum! Turcs, cavallets, les maces, les guites, els gegants, l'àliga,...orgies de multitud, foc, pell de gallina. Algun dia hi hauré d'anar. Barri jueu. Imatges de mares de Déu, em recordo de Sevilla. Muralles. Canals i molins, fonts. Modernisme. La història de Catalunya feta pedra. Carrer major, berguedans endiumenjats.
Hora de dinar, ho faig a la mateixa plaça de Sant Pere, a l'històric bar la Barana (juraria que surt a una cançó dels Brams). Turistes manyos. Acabo de llegir el diari. Satisfet, torno cap a l'alberg per una Rambla enorme, el passeig de la Indústria. Migdiadeta.
L'hora d'anar a prendre l'autobús; deixo l'alberg després d'espiar els seus racons i carrego feliç la motxil·la. Esplèndida sensació de plenitud física i espiritual; diria que passejo amb un somriure d'orella a orella. Em sento fort, la motxil·la no em pesa i faria 230km més! Que bé que ha anat tot!
Ai, l'autobús no ve. Aquest sí? No, i el meu no ha passat per Berga perquè a l'origen ja anava ple. Cagunlaputa! Fins a quarts de vuit. No em passarà el mateix? No, aquest surt d'aquí. Un parell d'horetes per acabar de rematar el diari i fer sudokus (m'agafa mal de cap). Finalment en autobús puntual fins a Manresa, que travesso casc antic per anar fins a l'estació de Renfe. Com ha canviat la plaça de la Reforma! Arribo just per agafar, al cap de vuit minuts, el tren que em retornarà a Cerdanyola.